L’equip dona la cara malgrat les baixes en un exigent duel al Nacional
La setena jornada enfrontava el FC Pas de la Casa amb la UE Santa Coloma a l’Estadi Nacional. La darrera vegada que ambdós equips es van veure les cares en aquest escenari va ser en la final de la Copa Constitució 23–24, la primera final en la història del club.
Després de l’empat en la jornada inaugural, l’equip es presentava novament amb el mínim de jugadors que permet el reglament, a causa de la situació encara pendent de resolució amb algunes llicències federatives. Miguel A. V. tornava a haver de gestionar un onze amb els efectius disponibles per afrontar un rival de nivell. Entre les novetats més destacades, la presència del porter xilè Claudio Santis en la punta d’atac, tal com ja havia fet a la segona meitat del partit anterior davant el CE Carroi. Lluny de desentonar, la seva presència va ser una de les claus perquè l’equip aconseguís sumar un punt en aquell encontre.
La manca d’efectius podia ser un factor determinant, sobretot tenint en compte les dimensions de l’Estadi Nacional, que exigirien un esforç addicional als jugadors per compensar la curta banqueta disponible.
Els primers deu minuts van transcórrer sense un dominador clar. El FC Pas de la Casa cedia la iniciativa a la UE Santa Coloma, però el joc estava marcat més per la imprecisió que per les ocasions. Amb Santis i Marvin Kenzy al davant, dos futbolistes físicament potents, els d’Encamp buscaven sortides en llarg i aprofitar la seva capacitat per guanyar duels aeris i d’esquena.
Superat el primer quart d’hora, les dues úniques aproximacions havien arribat a pilota aturada, amb dues faltes similars que es van perdre per damunt del travesser. El primer perill real arribava a favor dels colomencs: dos remats consecutius dins l’àrea, rebutjats primer per Kevin Dagne i després per Andrés Rodríguez, que va haver de ser atès després de rebre un fort cop a l’estómac.
A mesura que avançaven els minuts, la possessió s’anava inclinant cap a la UE Santa Coloma. El Pas optava per replegar-se entre el cercle central i la frontal de l’àrea, tancant línies i permetent al rival moure la pilota amb paciència de banda a banda. En aquesta fase, es notava l’esforç acumulat i la fatiga respecte a la jornada anterior. Tot i així, el primer xut entre els tres pals per part rival no arribaria fins al minut 35, amb un llançament llunyà que Nathan Deville atrapava sense problemes.
Dos minuts després, una nova acció obligava el porter francès a intervenir de nou. La UE Santa Coloma insistia amb centrades laterals que trobaven rematadors a l’àrea petita. En el 42’, Nathan salvava un gol amb una gran estirada enviant el baló a córner, i un minut després tornava a ser providencial en un mà a mà. Però al 45’, després d’un servei de cantonada i un rebuig incomplet, un migcampista rival engaltava de primera una volea potent que es colava per l’escaire. Un autèntic golàs i un cop dur per a un equip que fins llavors mantenia l’equilibri malgrat les circumstàncies. Amb el 1–0 s’arribava al descans.
La represa començava de la pitjor manera possible. En només dos minuts, la UE Santa Coloma deixava el partit gairebé sentenciat. En el 46’ i el 47’, dues centrades laterals acabaven en remats nets dins l’àrea: el primer de cap i el segon amb un xut ras. Amb el 3–0, el rival posava terra pel mig i gestionava el partit amb comoditat.
Amb el marcador ampliat, el ritme del duel baixava. La UE Santa Coloma dominava a plaer i el Pas es veia obligat a defensar amb ordre per evitar una golejada més gran. El cansament començava a notar-se, i encara més a partir del minut 70, quan Claudio Santis es veia obligat a abandonar el terreny de joc per una lesió a l’espatlla. Una nova adversitat per a un equip que ja competia amb el mínim d’efectius.
Malgrat tot, els blanquiblaus no van deixar d’intentar-ho. En els darrers minuts, Bauti ho provava amb un xut llunyà que obligava el porter rival a lluir-se i enviar a córner, sense conseqüències. En l’altra àrea, Nathan seguia mantenint el tipus amb diverses intervencions de mèrit que van evitar un quart gol colomenc.
A punt de complir-se el temps reglamentari, una triple ocasió de la UE Santa Coloma acabava amb un xut al pal i un darrer remat desviat. Poc després, l’àrbitre assenyalava el final.
El FC Pas de la Casa marxava derrotat d’un partit marcat per les baixes i l’esforç titànic d’un grup que, tot i la inferioritat, va competir amb orgull i compromís fins que les forces ho van permetre.
El conjunt d’Encamp ja pensa en la pròxima jornada, amb l’esperança de recuperar efectius i poder tornar a competir en condicions normals per sumar els punts que es mereix.
