Repartiment de punts en un debut marcat per les circumstàncies, però ple de compromís i esforç.
Tornava el futbol oficial per al FC Pas de la Casa i, amb ell, la Lliga Multisegur, en un inici de competició tan esperat com atípic. Les conegudes incidències amb les llicències federatives marcaven el context d’un debut en què el conjunt encampadà compareixia amb les mínimes fitxes permeses i amb absències significatives tant al terreny de joc com a la banqueta, on pràcticament cap membre del cos tècnic podia seure-hi.
Malgrat tot, Miguel Alejandro Vulecovich aconseguia presentar un onze competitiu, amb cares noves i altres conegudes com Bauti i Nathan Deville, acompanyats per noms com Diego Nájera, que ja coneixen bé el futbol andorrà. Una barreja d’experiència i il·lusió que donava forma a un equip valent i concentrat des del primer minut.
Conscient de les limitacions i de la falta de recanvis, l’equip va sortir molt ben plantat, amb serenitat i ordre tàctic, mesurant cada esforç i cada acció. L’actitud va ser clara: no especular, competir i buscar el gol des de l’inici. Ja en el minut 1, una falta servida per Bauti va portar el primer avís, i al 3, un xut desviat de Kevin demostrava la intenció d’un equip que no renunciava a res.
Amb el pas dels minuts, el CE Carroi va començar a tenir una mica més de possessió, però sense arribar a generar perill real. Nathan, sempre segur sota pals, gairebé no va haver d’intervenir més enllà d’alguna sortida puntual. No seria fins al minut 39 quan arribaria la millor ocasió del primer temps: una falta molt perillosa, gairebé com un córner tancat, que la defensa va refusar i el rebuig va acabar als peus d’un jugador rival. El seu potent xut es va estavellar contra una maraña de cames i així s’allunyava el perill.
Amb el marcador immòbil i el partit controlat tàcticament, es va arribar al descans amb bones sensacions i un equip sòlid i competitiu malgrat les adversitats.
Ja a la represa, Vulecovich es veia obligat a fer ajustos: Bauti, lesionat, havia de deixar el terreny de joc, i en el seu lloc entrava Claudio Santis, l’únic porter suplent disponible, que sorprenentment canviava els guants per la línia d’atac. I la decisió no va ser anecdòtica: el xilè va signar les dues accions més perilloses de l’inici de la segona part, especialment al minut 53, quan, després d’un retall, va xutar amb l’esquerra i va obligar el porter rival a intervenir amb una gran aturada.
Amb el pas dels minuts, l’esforç físic començava a notar-se. El poc fons de banqueta i la manca de ritme de competició provocaven rampes i molèsties entre diversos jugadors, però el Pas no va perdre mai la concentració ni la intensitat. El Carroi, més fresc, va buscar donar una passa endavant, i les faltes tàctiques van aparèixer com a recurs per tallar el joc. En una d’elles, Kevin veia targeta groga, i més tard també Juanpi Corrales era amonestat.
L’ocasió més clara del rival arribaria al minut 89: una centrada des de la línia de fons acabava amb un intent de mitja xilena del davanter centre, que s’anava per sobre del travesser. L’ensurt no va alterar el pla del Pas, que encara tindria una última oportunitat per endur-se el triomf. En el temps afegit, una falta lateral penjada a l’àrea va estar a punt de connectar amb Santis, però la pilota es va perdre per poc.
Després dels sis minuts de descompte, l’àrbitre xiulava el final d’un partit molt seriós, treballat i digne. Un punt merescut per obrir la temporada i una demostració de caràcter i professionalitat en unes condicions molt complicades.
El FC Pas de la Casa suma així el primer punt del curs i ja pensa en la segona jornada, amb l’objectiu de recuperar efectius i continuar creixent, Pas a Pas.
